Camins y Mirades

DES DE SEGLES ENS TANCAVEN LES PORTES

Des de segles ens tancaven les portes

s’oblidaven, però que els estels lluïen cada nit

per damunt dels núvols,

i el sol aliat amb la terra

esdevenia un foc

que sovint es feia batec

entre la flama i la por...,

un seny poruc

i la rauxa, amagada

entre tantes amenaces...

Mes la història

l’art,

i la música

brollaven lliures

per damunt les minses contrades de llibertat.

Una i altra vegada,

ens barraven les portes

mes no contaven amb l’alenar de la terra

com un instint creat entre els segles i els móns,

perquè fer història es estendre la mirada

vers la vida treballada

pels artesans, els poetes, els joglars,

els constructors d’esglésies

amb llur espiritualitat de pedra

punxant cap al cel un mar de pregàries...

La força del dolor,

l’empenta d’engendrar fills de la terra

arriscant sovint:

caure dins l’odi dels vencedors

amb l’única eina de defensa:

la sorra buscada o només imaginada

del temps del futur...

I la llengua:

l’insadollable fil

que perviu i lliga els segles

com un raïm que serà el vi novell

de la vida de demà

mentre l’aura negra

revocant la llibertat

estenent sacs foscos de tirania

feia, que tot és trenqués de nit

però l’alba era esperança

per que entre les engrunes del temps

s’hi amagaven

corriols secrets, segurs...

que un dia,

es van obrir en rutes obertes

entre les hores

per gaudir de la terra...

Amb agraïment per Ell,

Per tots vosaltres...

Concepció Lladonosa.- Lleida 6-10-07