JARDINS FOSCOS
HISTRIÒNICA, tu,perduda entre rònegues estances,
amb miralls mal emmirallats
i marines de brocanter
per a pageses amb casa nova.
M’apropo
i tu gastes per a mi paraules
amb aquella veueta de fada nena
que saps posar.
D’entre el voraviu dels mots
faig estelles de silencis
fins que em dius:
-ara..., prou!-
Jo m’aixeco posant-me
la màscara dels adéus
i em moc per entre vergers geomètrics i grisos...
Inexperta.
Insegura al volant.
Ja ploraria ja,
pels teus móns perduts
i encara pels meus,
però mai no en tinc ganes
o és
que no tinc sal
ni per a una sola llàgrima...
Gener 04 8:53
posted by Conxita Lladonosa @ 7:19 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home