II
IVEl sol és déu, també la lluna.
Potser també la pluja
dels dies aspres.
També el meu llit de fusta,
també les mans que ploren, i el silenci
que enguanta els dits de febre.
Tot déu
i jo.
I el meu temor estúpid
de veure com la llum
defuig el clos de les preguntes,
sense combat ni llàgrimes.
No dormen tots els déus al mateix cau?
Com despertar-los, doncs?
Ens vestirem amb túnica de sac
quan canti el gall per tercer cop.
analfabets i savis
maleirem vint segles de paraules.
posted by Conxita Lladonosa @ 11:04 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home