Gris plom, l’afany.
Com un silenci no volgut,
dallà les flors i retallà la vida.
No sóc jardí,
ni ocell, ni abella.
El corrent d’aire em gronxa,
no el vent dels cims.
Només la mort reverdirà el meu parc?
Torneu-me el temps que us vaig deixar
damunt la taula.
posted by Conxita Lladonosa @ 11:07 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home