Camins y Mirades

Corpresa per l‘aspecte de la reverberació entre llunes:

música i enyor;

encerclades totes

en marcs d’oblidada textura de raciocini,

entrevist o figurat

dins l’altra versió de mi mateixa.

Caminant sota els líquids barrals,

he obert els còdols

amarats de munions d’estels perduts

des de totes les aigües en reflex.

En aquest instant es ineludible la tristesa,

només com a homenatge

a tanta aigua caiguda dins meu,

secs els ulls...

Sorres i deserts,

que degoten sense parada

el seu recompte temporal,

entre fràgils vergers urbans

en equilibri subtil

sota els meus dits freds i enyorats

de totes les remors d’aliança

just al redós i a la recerca

de l’alletament dels núvols

d’aquest setembre tan poc autumnal,

i del repetit adagi per a cordes

de Samuel Barber

que escolto i veig

com s’escola immens,

dins el darrer mirall de plata...