AUTUMNAL
Per a l’Ian Navourian perquè em respongui, si ell vol, en català i en clau poètica.
Per la Cristina Catarecha, per si també s’anima amb l’ànima de la poesia (no dono pressa ni dates...)
Vénen a mi els altres espais
novençans
i jo els rebo disciplentment
més enllà d’agrair l’oblació.
Miro cap endins
cap als camps
- que si no erms -,
sí, llaurats pel dolor
sense que espletin
en fruits ara...
Les fons hi són
i l’aigua no és tèrbola
però no es veu
entre boires i ramatges secs
Prenc l’ànima dels ulls
com un camí
fins el verb de la saviesa
que em permet llegir
altres filtres de temença.
Vivaldi m’anima ben a prop,
més ençà dels segles
amb llurs fosques contradiccions
però amb la deu de la bellesa intacta
que m’arriba
sense pressupost comercial
ni cap de les seves mesquineses.
La tardor ara es més callada
vibrant.
I només em cal capgirar
el rellotge del temps;
més tard,
en ses sorres
tot serà nou
entre espais que foragitaran
tossuts,
qualsevol tenebra.
CXTA.- DISABTE, 14/10/2006, 11:45:59
posted by Conxita Lladonosa @ 5:20 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home