Camins y Mirades

hOMENATGE TARDÀ ENCARA QUE NO ANACRÒNIC

UNA ROSA

Una rosa, només una.

Va ser la rosa dels tres dies

o dels cinc...

Si fos més bona en matemàtiques

potser podria esgarrapar

algun múltiple algorisme

si em referís als jorns viscuts...

Però de rosa només una

entre modesta i humil,

sense espiga,

poc comercial,

potser sobrera:

La Rosa.

Rosa de festa

de diada: recòndita, amagada

d’incògnit subversiu,

aterradora i aterrida

com els meus passos desitjats

d’aquells dies,

d’aquells temps.

Va tenir un final solemne

Va guarnir un altar condicional

d’arrel catalanista.

Allà anònima,

com un recurs per a pal·liar

tota aquella por: meva i vostra

d’aquells dies...

Una rosa, una sola rosa

per tot l’amor i la vida que havia donat...

CXTA

Diada de la Verge de Montserrat: 27/04/2006 12:14:28

(Història d’una rosa de Sant Jordi i d’un altar on va ser dipositada cap a l’any 76 del passat segle).

posted by Conxita Lladonosa @ 9:35 AM