Camins y Mirades

Homenatge íntim a Jordi Sarsanedas

Jordi Sarsanedas se n’ha anat al regne de la boira i de l’altra llum…

Silenci, respostes, variacions de Jordi Sarsanedas: “Descuit”

LLEIDA Milena Puig

Quan vaig descobrir Jordi Sarsanedas, en un dels cursets de poesia als que vaig impartir, en el primer moment em va semblar que era un escriptor novell. Quina no seria la meva sorpresa quan vaig assabentar-me que era nascut el 1924. Professionalment es va dedicar a l’ensenyament de la literatura francesa i a la traducció literària. També exercí el periodisme d’altura a Serra d’Or. Es premi d’Honor de les lletres catalanes (1994).

Ha publicat narrativa breu, contes, novel·les i poesia. L’obra que inclou el poema ha estat publicat durant l’any 2005.

Aquest és un dels poemes més bells que he llegit:

“Em descuido d’oblidar. Si es deure,

jo que el defujo.

Oblido el deure d’oblidar.

Com pararia, doncs, l’espessa capa de silencis,

d’àvides absències, damunt la qual sorgeix

la pedra viva, l’agulla,

l’esperó que es clava

a la pell tendra del blau innominat, possible?

M’he condormit, meitat de mi,

en penes velles i somriures marcits encara no del tot,

peresa inacabable.

El sol, per sempre a la sala d’espera? “

(Publicat a Escoltant la Vida el juliol del 05)

posted by Conxita Lladonosa @ 10:41 AM