II
Quin déu distret ha obert la porta
del vell rebost on ja dormien
els mots rebels?
retornen,
l’eixida encara oberta,
carrers avall cap a la fàbrica
dels mites
-el sentinella és cec,
quin clos més mal guardat!-
Què hi fa, però, la por
vetllant les quatre lletres,
de vida i mort i sexe?
L’ Olimp inaccessible
no cura solitud.
Esmola ganivets.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home