TENDRE RENÉIXER...
Sensacions de tendresa?LLEIDA DOLORS ARDERIU
Sempre que a la nostra vida arriba una noticia important que esperàvem ens surt de dintre el cor una expressió indescriptible i les paraules: per fi!!, brollen dels nostres llavis i l’emoció i la tendresa, en fan un garbull de sentiments dintre nostre. Un infant anunciat i esperat es sempre una alegria i un neguit. Quant el nadó arriba s’alleugereix la tensió de l’espera.
És el que a mi em va passar al veure per primera vegada la Mar, la meva neta. L’emoció de veure els seus ullets i les seves manetes closes demanant participar en les coses de la vida, va ser com una metàfora de la felicitat. Diuen i es ben cert que la vida comença sempre amb un somriure i al néixer encara que els nadons surten plorant tot al seu voltant és alegria ja, que sense ells adonar-se’n, transmeten felicitat i us puc assegurar que al veure la Mar vaig sentir un doll de tendresa i un gaudi de felicitat tant gran que es de difícil definició ja que l’essència de l’estimació en aquell moment va actuar dintre meu com una energia senzilla que dinamitza i dona sentit a la vida, a la vegada que em protegia de les patologies en les que estem immersos tots els humans en el nostre dia a dia. Si es veritat que la vida es va construint a trossets, de temps viscuts en la teva joventut, silencis compartits, consells donats que ens ajuden a reflexionar i ens permeten al recordar-los, viure moments de delectança i de records inesborrables per seguir endavant. Avui la Mar amb el seu somriure ha estat la font que motiva a la nostra vida molts somriures més. Gràcies per aquesta il·lusió.
posted by Conxita Lladonosa @ 8:18 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home