Monday, August 28, 2006

Espill dels dies i dels espais...

posted by Conxita Lladonosa @ 9:14 AM 0 comments

Espills i Adagis d'Aigua

Espills i adagis dins la pluja...



En un dia de sortada pluja

després de la sequera inacabable en àmbit dual,

m’he vist dins argentats espills

entelats per l’escalfor del neguit dels meus dies...


Corpresa per l‘aspecte de la reverberació entre llunes:

música i enyor;

encerclades totes

en marcs d’oblidada textura de raciocini,

entrevist o figurat

dins l’altra versió de mi mateixa.

Caminant sota els líquids barrals,

he obert els còdols

amarats de munions d’estels perduts

des de totes les aigües en reflex.

En aquest instant es ineludible la tristesa,

només com a homenatge

a tanta aigua caiguda dins meu,

secs els ulls...

Sorres i deserts,

que degoten sense parada

el seu recompte temporal,

entre fràgils vergers urbans

en equilibri subtil

sota els meus dits freds i enyorats

de totes les remors d’aliança

just al redós i a la recerca

de l’alletament dels núvols

d’aquest setembre tan poc autumnal,

i del repetit adagi per a cordes

de Samuel Barber

que escolto i veig

com s’escola immens,

dins el darrer mirall de plata...

CXTA LLADONOSA Divendres, 30-9-01 / 28-8-06

posted by Conxita Lladonosa @ 9:07 AM 0 comments

Saturday, August 26, 2006

IL.LUSTRACIÓ DE L'ÀLBUM RAIXA ON SURT LA CANÇÓ : "ESTROFA AL VENT"

posted by Conxita Lladonosa @ 8:49 AM 0 comments

ESTROFA AL VENT DE GABRIEL ALOMAR I MÚSICA DE MARIA DEL MAR BONET Y LAUTARO ROSAS



Estrofa al vent
[Cançoner de Maria del Mar Bonet]
(Gabriel Alomar - Maria del Mar Bonet - Lautaro Rosas)
Jo escric al vent aqueixa estrofa alada
per a què el vent la porti cel enllà
jo vull seguir-la amb ma candent mirada,
plorós de no poder-la acompanyar.
Entre els hiverns, quan vibri la ventada,

el meu vers per l'espai ressonarà,

i sobre els homes sa brunzent tonada

durà el so d'un incògnit oceà.


I cantarà en la lira de les branques

i de la lluna en les crineres blanqueso

en l'arquet de silenci de la nit.


I eternament la maternal Natura

l'espargirà per la infinita altura

quan el meu nom, obscur, serà extingit.

posted by Conxita Lladonosa @ 8:43 AM 0 comments