Camins y Mirades

Dorita

posted by Conxita Lladonosa @ 8:15 AM 1 comments

Un altre viatge a la cel.lístia...

VIATGES...?

Per a la Dorita Pérez Ballarín de Eriste

Viatges?

Encara no.

Passat demà, potser...?

Aniràs petjant

entre nissagues

de rouredes i pinars

entre fruits de la tardor,,,

i quan viatgi a tu la primavera

probablement et sortiran al pas:

‘frambuesas y bayas ‘,

per què facis melmelades

amb aquella dolçor malenconiosa

que habitava

dins el teu somriure

del bon dia

i del bon amor

als infants:

teus,

d’altri...

Avui

Escric

Només per consolar-me.

No de la teva pèrdua.

No de cap desconhort.

Potser per l’instint

d’obtenir respostes,

de generar defensa

contra les incerteses

dels meus espais del cor...

Ara,

tot just proclamant

la joia d’haver-te conegut tan d’aprop.

De tenir-te en els recòndits espais

amorosos, inexhauribles

de les grans tendreses,

de les petites paraules

entre música de pel·lícules clàssiques

dins els teus pàl·lids i sublims colors...

Amb tot de tendresa i amor per a tu, Dorita

Conxita. 22/11/2006 16:31

posted by Conxita Lladonosa @ 8:13 AM 0 comments

JORDI SARSANEDAS EN UNA IMATGE RECENT

posted by Conxita Lladonosa @ 10:43 AM 0 comments

Homenatge íntim a Jordi Sarsanedas

Jordi Sarsanedas se n’ha anat al regne de la boira i de l’altra llum…

Silenci, respostes, variacions de Jordi Sarsanedas: “Descuit”

LLEIDA Milena Puig

Quan vaig descobrir Jordi Sarsanedas, en un dels cursets de poesia als que vaig impartir, en el primer moment em va semblar que era un escriptor novell. Quina no seria la meva sorpresa quan vaig assabentar-me que era nascut el 1924. Professionalment es va dedicar a l’ensenyament de la literatura francesa i a la traducció literària. També exercí el periodisme d’altura a Serra d’Or. Es premi d’Honor de les lletres catalanes (1994).

Ha publicat narrativa breu, contes, novel·les i poesia. L’obra que inclou el poema ha estat publicat durant l’any 2005.

Aquest és un dels poemes més bells que he llegit:

“Em descuido d’oblidar. Si es deure,

jo que el defujo.

Oblido el deure d’oblidar.

Com pararia, doncs, l’espessa capa de silencis,

d’àvides absències, damunt la qual sorgeix

la pedra viva, l’agulla,

l’esperó que es clava

a la pell tendra del blau innominat, possible?

M’he condormit, meitat de mi,

en penes velles i somriures marcits encara no del tot,

peresa inacabable.

El sol, per sempre a la sala d’espera? “

(Publicat a Escoltant la Vida el juliol del 05)

posted by Conxita Lladonosa @ 10:41 AM 0 comments